divendres, 5 de febrer de 2016

ARRACADES

Els exemplars d’arracades més antics que s’atresoren en l'actualitat tenen més de sis mil anys d'història i procedeixen de l'antic Egipte, on les primeres dinasties van decidir manifestar el seu estatus social a través de l'ús d'accessoris com aquests. Els egipcis generalment treballaven amb plata i amb or, i incrustaven en aquests metalls pedres precioses com la coral·lina, el jaspi, la turquesa, l'ametista i el lapislàtzuli entre d'altres.
Es tractava d'uns cèrcols que traspassaven les orelles, concebuts en or per augmentar el seu valor i simbolitzar així la riquesa de qui els posseïa. A través de la història han tingut innombrables propòsits: als de cornalina se'ls atorgava el poder de guarir les malalties d'estómac, va servir també com a recompensa civil o militar, i per simbolitzar la condició d'esclau. En temes amorosos, han tingut evocacions eròtiques, però especialment apunten al vincle que uneix a qui els porta amb la persona que els va regalar. 
Hi ha evidències d'exemplars d’arracades trobades en les tombes sumèries d'Ur (ara Iraq) cap a l'any 2500 aC.  Es creu que el costum d'adornar-dels lòbuls es va originar a Àsia Occidental voltant de l'any 3000 a. C, durant el que coneixem com Civilització Mesopotàmica.Aquest costum va sorgir com a necessitat de protecció i supervivència. Intentant entendre a la societat d'aquell moment, imagineu-vos un poble on les persones del teu voltant emmalalteixen i moren sense remei algun, o directament moren sense saber que estan malaltes. I tot i saber que estan malaltes no poden o no són capaços de guarir-se.
Aquests pobles necessitaven d'alguna cosa superior i divina al que acollir-se per protegir-se de tot mal que no podien controlar. És una religió, divinitzar objectes que convertim en talismans per sobreviure. Així el poble se sent més segur. Les arracades van adoptar aquest paper de protecció divina i així, portar-los posats es considerava la manera més eficaç d'allunyar malalties i possibles influències malèfiques, o de propiciar els aspectes positius de la vida.

La decoració era un paper secundari per a aquests pobles (indis, babilonis, hebreus, germans, àrabs, gals i perses). Els dissenys de les arracades de l'època utilitzaven motius molt variats, des de pedres i plantes fins penjolls que representaven déus, animals, vegetals o objectes concrets, i eren usats indistintament per ambdós sexes.
Al llarg de la història, l'ús de les arracades ha passat per diverses fases fins a arribar als nostres dies, on només es consideren un element estètic i decoratiu del cos. Amb infinitat de formes, mides i motius, les arracades són joies capaces de ressaltar les faccions més boniques del nostre rostre per amagar aquelles que ens agraden menys.

Diversos historiadors han determinat que aquesta joia tan habitual avui en dones va ser en realitat usada per més homes que dones en els seus inicis. Els seus primers vestigis es van trobar en guerrers de l'antiga Pèrsia, i també en els homes grecs i romans, per als que era habitual portar una sola arracada.Una altra prova arcaica que dóna suport a aquesta teoria es troba en la Bíblia, on a Aaron se li va demanar lliurar les arracades dels seus fills i filles.

Encara que d'una banda aquesta joia marcava un símbol de santeria i també de caça, el valor era conegut i compartit per una comunitat determinada, el seu ús estètic va començar a estendre molt aviat entre els homes, igual que el maquillatge, una moda que van desenvolupar els homes i dones a Egipte.

Malgrat això, aquesta peça de joieria va trigar segles a considerar-se una veritable moda per a homes, en concret fins al Renaixement anglès, a la fi del segle XVI. En comunitats japoneses i turques era una cosa habitual que tant homes com dones en fessin servir, encara que el costum va començar a prohibir-se cap al segle XIX i la pràctica no va tornar a ser habitual entre amplis grups masculins fins passada meitat del següent segle, sobretot gràcies a comunitats hippies, homosexuals i de música rock i punk, que es van apoderar de la moda.

A més, en paral·lel, un dels més assidus a les arracades sempre han estat els pirates, majoritàriament homes, segons l'imaginari antic que es té d'ells. Un dels historiadors del fenomen, Toby Gibson, assenyala que hi ha teories embastades sobre una possible relació entre les arrecades i la millora de la vista.

L'investigador compte que els pirates sempre han decorat els seus orelles amb metalls preciosos, com plata i or, com a símbol dels tresors que busquen incansablement. No obstant això, quan en medicina es va descobrir que foradar les orelles podia ser un símptoma de millora de la vista, ràpidament es va relacionar amb la història d'aquests lladres.

De fet, en l'acupuntura ha una zona en les orelles anomenada punt de visió -que correspon al lloc del lòbul que normalment es forada- i de la qual solen partir per tractar problemes de ceguesa i conjuntivitis. No obstant això, els experts de la tècnica assenyalen que precisament una vegada que aquesta zona ha estat foradada, és immune a les possibilitats de millora de la visió, a causa que es tracta d'una ferida que mantenim oberta o que, si no, es converteix en cicatriu, pel que, de moment, l'ús d’arracades per part dels pirates segueix responent només a la moda i la coqueteria.

El Cap de Forns, situat a l'extrem sud del continent americà i el Cap de Bona Esperança, al sud d'Àfrica, eren dos dels llocs del planeta que més dificultats suposava travessar-los. 
Al segle XVI es va posar de moda entre els navegants i pirates el col·locar un cèrcol d'or al lòbul de l'orella cada vegada que passaven per un d'aquests dos caps.

Alguns cronistes indiquen, que va ser el pirata Francis Drake, el 1578, el primer a col·locar-se un cèrcol d'or en la seva orella després de creuar el Cap de Forns. Després d'ell, molts van ser els pirates i navegants que van seguir aquesta moda de distingir-amb un pendent com a forma de demostrar que havien creuat amb èxit qualsevol d'aquests dos caps.

Però també hi ha qui assenyala com a motiu o origen un simple acte de superstició entre els propis pirates, ja que es col·locaven les arracades d'or en existir la creença que aquest era un metall protector, que els salvaguardaria de qualsevol infortuni. Algunes cròniques indiquen que el portar una arracada valuosa ajudaria a pagar l'enterrament en cas de morir en terra ferma o ser els seus cossos arrossegats cap a terra. Però cal recordar que, la majoria dels pirates, morien en lluites que ocorrien a alta mar i que els seus cossos no solien rebre cap tipus de sepultura, sinó que eren llançats directament al mar, el que deixa a aquesta última hipòtesi, sobre el motiu de perquè portaven arracades, amb poca credibilitat.

L'ús de les arracades de dona,  va ser exclusiu per a elles durant l’ Edat Mitjana. En aquesta època es van convertir en elements destacats per a assumptes com la conquesta de parella. En ser cridaners i ostentosos demostraven als homes la família de la qual provenien, i al seu torn els valia per mostrar-se interessades en la seva companyia. Algunes investigacions han revelat fins i tot, que durant l'edat mitjana l'ús d’arracades de colors específics, posaven de manifest les intencions de les dones. Curiós, Oi?

Les arracades van continuar la seva evolució durant tota la història, fins al segle XX quan van començar a formar part directa de les tendències de la moda.

A més han estat utilitzades des de l'antiguitat fins als nostres dies, per una gran quantitat grups ètnics de molts països, per als quals aquests signifiquen el nombre de combats guanyats, l'edat i en algunes ocasions el respecte que provoquen en els altres membres del grup.




DRACMAYCAT SHOP, la nostra botiga virtual, podreu trobar a més de la informació envers a les activitats i rutes, productes audiovisuals, merchandising del Drac, artesania i llibres, molts llibres.

Consultar preus, forma d’enviament i pagament.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada